Els nens i nenes sahrauís que han passat l'estiu amb nosaltres ja han arribat a casa seva. En terra deixada, a l'exili, en un lloc inhòspit, al bell mig del desert, però a la seva llar.

Ahir van marxar, més alts, més mudats i força més carregats que quan van arribar. Malgrat tot i emportar-se molts quilos a nosaltres en deixen tones de quelcom que és molt més valuós que allò que s'emporten.

No els volem dir adéu. Els sahrauís diuen que la distància se sent al cor, per això sempre som a prop.

No volem dir fins l'any vinent, esperem que no calgui perquè això voldria dir que són a la seva Terra.

Maa salama. Bon viatge.