Diari del viatge: Núria Oliva Pedrico

DIJOUS, 5 de DESEMBRE de 2002

Avui comença l'aventura. Després de gairebé cinc hores a l'aeroport de Barcelona, hem agafat l'avió amb direcció a Tindouf. Hem arribat a l'aeroport d'aquesta ciutat cap a les 10:30 del matí i, després de carregar les bosses a un camió, nosaltres hem pujat a un altre (cedit pel govern del País Basc) que ens ha portat fins a Auserd. Un cop allí (hem tardat una hora i quart aproximadament), hem pujat al camió de les maletes i ens hem dirigit cap a Agüenit.
Quan hem arribat al poble, veiem tot de nens corrent i mirant-nos però jo només feia que buscar a la Cafia i no la trobava. Per fi ha aparegut; he deixat anar la motxilla i he començat a córrer cap a ella, i ella cap a mi. Aquest era el moment que em feia més por, per si ella no em feia gaire cas, però no ha estat així perquè se li ha notat que estava molt contenta de veure'm. Amb el Gabi potser s'ha tallat una mica més, però ell de seguida s'ha tornat a guanyar la seva confiança.
Tot seguit, el Mohamed ens ha vingut a buscar; primer volíem marxar amb la Cafia i l'Alia (que l'acompanyava) però els del Polisario no ens han deixat.
Hem arribat a la jaima i la Fatimetu i l'Alisalem s'han posat molt contents. També hi havia els germans de la Cafia, tots menys la Ajetsu perquè és a Líbia estudiant: el Mohamed és un noi molt simpàtic i bastant guapo, la Cafia està tan guapa com sempre, l'Alia té els ulls malalts però és molt bonica, la Lala se la veu una mica malament (no parla, no juga i casi tota l'estona està sèria) i, per fi, l'Aloma és una nena també molt bonica però que plora molt.
Una estona més tard, després de beure un te, ha arribat el Manolo d'Extremadura (ens ha anat molt bé perquè ell els coneix i ens ha ajudat a trencar el gel). Ens han portat més menjar però el Manolo ens ha dit que no passa res si no mengem gaire perquè ells es mengen el que sobra del que ens donen a nosaltres, així que hem de procurar no acabar-nos-ho tot (a mi em va perfecte).
Després hem pujat a una muntanyeta des d'on teníem una mica de cobertura i així la mare i la Carme han pogut parlar amb la Cafia (suposo que hauran estat molt contentes). També ha vingut la Fatimetu i hem intentat parlar amb el Mohamed Lamin però quan ho hem aconseguit s'ha tallat de seguida.
Quan hem acabat, hem tornat a la jaima i ja ens hem quedat allí fins que ha arribat l'hora d'anar a dormir. Llavors, al Gabi i a mi ens han fet anar a l'habitació que tenen davant de la jaima; a veure si la propera nit convencem a la Fatimetu i l'Alisalem de que dormin ells allà i nosaltres ja dormirem amb les nenes.
Me n'oblidava!! Tots els regals els hi han agradat molt (encara que tampoc han fet cap cara de molta emoció, a part de les nenes amb els contes) però, tot i el fred que fa no s'han posat res de la roba d'hivern que portàvem. La placa solar també ha arribat sencera.
A LA CAFIA NINGÚ LI DIU AIXÍ, LI DIUEN "CUEIFIA".

DIVENDRES, 6 de DESEMBRE de 2002

L'Alia i la Cafia han vingut a despertar-nos; la Cafia ha dit: "Núria, venga". Hem anat a la jaima i hem esmorzat una mica abans de marxar a veure unes dunes. Hi hem anat amb un 4x4 molt atrotinat; jo encara he tingut sort i m'han fet posar al davant, assentada a un seient i tapada, però el Gabi ha hagut d'anar al darrera, tot destapat i amb uns bots que pegava el cotxe... pobre cul!! A més, semblava que s'havien perdut i és que no es posaven d'acord al lloc on ens portaven, però per fi hem arribat.
Les dunes són precioses, tenen unes pedretes molt petites que, en fer vent, piquen les unes amb les altres fent un "clin" "clin" molt bonic. La canalla s'ho ha passat d'allò més bé, es tiren sorra avall com si fos un tobogan; el dolent arriba quan cauen de cara i s'embruten tots. Hem fet, bé, han fet el dinar allà (carn de camell fregida) i després hem marxat. A la tornada m'he posat al darrera amb el Gabi i ara em fa un mal el cul que no vegis!
Ara ja som a la jaima un altre cop, bevent te un altre cop; a veure que ens espera aquesta tarda...
Estem jugant amb les nenes a posar enganxines en un llibre de les Tres Bessones; tota l'estona li hem de dir a la Cafia que deixi posar enganxines a la seva germana perquè totes les vol col·locar ella. L'Alia i la Cafia porten els xandalls que el hi vam dur i estan súper guapes, encara que els pantalons els hi van una mica grans.
Aquesta tarda hem estat amb l'Ahmed, el germà de l'Alisalem, que ens ha portat a veure les botigues d'Agüenit. Després, amb el seu cotxe, hem anat a visitar la seva germana, que és molt més gran que ells (almenys ho sembla), que viu a una altra daira. Allà ens han regalat moltes coses i a nosaltres ens sabia greu perquè no teníem res per ells, ni tan sols sabíem que hi havíem d'anar; suposem que l'Alisalem repartirà algunes coses que els hem donat entre la seva família, bé, això esperem.
Ara torno a jugar amb les nenes perquè hi ha moltes estones que no puc estar amb la Cafia perquè ajuda molt la seva mare, com que la seva germana gran no hi és, ho ha de fer ella.
La Fatimetu ens ha fet espaguetis amb tomata i tonyina per sopar, estaven boníssims però no me'ls he acabat perquè la Fatimetu, la Lala, l'Alia i la Cafia menjaven del mateix plat; els hi he donat els meus.
Després de sopar, l'Alisalem ens ha donat els nostres regals, són tots preciosos, quina llàstima que comprin tantes coses...
Ara a dormir que ja estem molt cansats de tot el dia. Quan arribem a l'habitació, ells ja ho han preparat tot, fins i tot el xandall que hem guardat dintre de la bossa del sac de dormir està sobre el llit.

DISSABTE, 7 de DESEMBRE de 2002

En hem aixecat cap a les 8:30, bé, jo sola perquè el Gabi tenia molta son. Avui ens hem rentat amb les tovalloletes i ens hem canviat de roba (encara portàvem la mateixa amb la que vam arribar). Hem esmorzat cafè, pa i galetes.
Avui l'Alisalem és a Tindouf al metge; jo volia anar amb ell i, així, assabentar-nos de com està, però no ha pogut ser perquè a nosaltres no ens deixen entrar a la ciutat, no sé per què.
Ara estem a la jaima amb tots els nens, cosins i germans de la Cafia, escoltant música; la primera cançó que hem sentit era una del Bustamante i el Gabi ha dit: "jo que pensava que estàvem aïllats i aquí també hem d'escoltar Operación Triunfo!" Tots estan ballant i sembla que estan molt contents: les nenes ballen i l'Azman, un cosí de la Cafia, canta totes les cançons. També hi ha la cunyada de la Fatimetu que deu tenir uns 22 o 23 anys i ja té tres fills. Tota l'estona està pendent de mi; ahir ens vam fer unes fotos a les dunes i vol que n'hi enviï una emmarcada per posar-la a casa seva.
Fa una estona hem anat amb els nens a treure les cabres a fora del corral i a donar-los-hi menjar. Avui fa molt vent i molt fred, així que, després de que ells juguessin una mica, hem tornat a la jaima. Devíem anar amb uns 15 nens i nenes i ha arribat un moment que estava bastant agobiada perquè tota l'estona et diuen coses i et toquen. Li he dit al Gabi i m'ha contestat que no semblava jo; la veritat és que sembla que ens haguem intercanviat els papers perquè ell tot ho porta molt millor que jo.
Ara hem acabat de dinar: tomata fresca, ou, tonyina i, per postres, mig plàtan. Un altre cop el mateix: tot ens ho donen a nosaltres però el Gabi i jo sempre ens partim un plat i l'altre els hi hem donat a ells.
La Cafia està pintant, l'Alia se la mira i el Mohamed escolta música mentre menja perquè diu que quan torni l'Alisalem del metge ja no ho podrà fer. Aquí no poden fer res davant de la gent gran i ja no sé si és respecte o por.
Ja portem la henna als peus, hem estat molta estona però ha valgut la pena, ha quedat molt bé. Només m'he deixat fer els peus perquè quan comença a marxar sembla que tinguis les mans brutes. He convençut al Gabi perquè ho provés, però ell només porta pintat un dit del peu. Primer ens ha posat esparadrap per fer el dibuix i el tallaven amb una fulla d'afaitar; hem patit una mica perquè no ens fessin un tall al dit. A més, la Sahara deixava la fulla a terra quan no la utilitzava i tots els nens corrien i jugaven descalços per allà.
Quan hem acabat hem anat a comprar al mercat i, quan érem allà, la Cafia ha demanat una cadireta per l'Aloma, ens ha dit: "como Enric y como Anna". L'hem comprat després de que el tiet i el germà de la Cafia regategessin durant una bona estona. Quan hem arribat a la jaima la Fatimetu s'ha posat molt contenta (ara si que li he notat que li agradava el regal) i l'Aloma, que sempre plora si algú no la té al coll, ja no l'hem tornada a sentir més des de que l'hem assentat a la cadireta. Aquesta cadira, bé, són unes carrutxes, porten uns botons que fan música i diuen paraules en apretar-los però l'Alisalem ens ha fet treure les piles perquè els nens no paraven de jugar.
Hem anat a sopar a casa d'uns veïns. Aquí també hi ha diferències econòmiques perquè aquests tenien una casa molt més bonica: cortines blanques penjades d'unes barres daurades, matalassos al voltant de la paret molt més alts que feien de seients, un radiocaset enorme i molt menjar: cuscús, amanida i fruita. Tots han ballat molt: els nens i les nenes, els grans i, fins i tot, el Gabi. Hem estat parlant amb dos dels fills de la família que han estat estudiant a Cuba i el que més ens ha xocat és que ells al·lucinaven de que a nosaltres no ens agradés el Julio Iglesias, el Perales i Pimpinela. Després d'una estona ja hem anat a dormir, però abans hem anat a fer un pipí a fora de la caseta i, per primera vegada, a rentar-nos les dents.

DIUMENGE, 8 de DESEMBRE de 2002

Avui és l'aniversari del Gabi, quin aniversari més especial!!
Ara hem acabat d'esmorzar, hem fet la maleta i hem anat a comprar unes coses que ens faltaven. Hem hagut de córrer perquè a les 12 ja marxem cap a Tindouf un altre cop. El temps ha passat molt de pressa, sembla que vam arribar ahir!!
Com ahir, hem marxat cap a les botigues sense l'Alia, però després l'hem hagut d'agafar perquè s'ha posat a plorar perquè també volia venir.
A quarts de 12 hem anat cap a l'ajuntament i a les 12 ens ha vingut a buscar el camió per marxar. Tots hem plorat bastant: veia com la Sahara plorava i també mirava la Cafia i l'Alia i encara em feia més pena marxar; al Gabi també li queia alguna llàgrima.
Hem arribat a Tindouf cap a les 2 i, després d'esperar-nos unes 6 hores, hem agafat l'avió de tornada. Les roses del desert que vam comprar les hem hagut d'amagar dins de la samarreta que jo portava posada i a la caputxa de l'anorac del Gabi perquè si els argelins te les troben te les fan deixar (per vendre-les després a la botiga que ells tenen a l'aeroport).
Hem arribat a Barcelona cap a les 12 de la nit però, entre que hem agafat les maletes i tot, hem arribat a casa passada la 1. Com és obvi, ens hem dutxat i, per fi, hem anat a dormir, per fi, en un llit com el que nosaltres estem acostumats. Això ja s'ha acabat i tots dos els trobem a faltar molt. Espero poder tornar-los a veure, encara que hagi de passar un temps, però el que més desitjo és que la Cafia torni a passar l'estiu amb nosaltres.